Durant l'estudi dels anfibis, ens va sorgir una pregunta a l'hora esperable però també molt potent: com és que els capgrossos respiren en l'aigua, i les granotes poden respirar a l'exterior?
Efectivament, els capgrossos neixen amb unes brànquies que, durant etapes posteriors de la seva fase larvària, es tanquen a l'interior i, eventualment, passen a ser pulmons en el cas de les granotes adultes, les quals presenten un sistema pulmonar força similar al dels éssers humans, respirant a través de les cavitats nasals que tenen.
El problema, però, va sorgir quan vam plantejar-nos el fet de si les granotes, com a adultes, també poden viure a l'aigua. Alguns deien que segur que no, ja que al crèixer, la granota havia perdut les brànquies de la seva etapa de capgros i, per tant, ja sol podia respirar a fora de l'aigua. Uns altres, però, defensaven el fet de que la granota no havia perdut les brànques com a tal, sinó que tan sols les havia substituït com a sistema de respiració principal, i que, per tant, podia "recuperar" la seva funcionalitat quan fos necessari.
Després de la pertinent investigació, però, vàrem trobar que cap de les dues postures estava totalment encertada, però alhora, ambdues tenien una petita part de raó. Les granotes, durant la seva etapa adulta, perden completament les seves brànquies i es queden amb els pulmons com a únic sistema de respiració. Tot i això, essent granotes encara poden respirar a l'aigua degut a la seva pell. Aparentment, les granotes tenen una pell permeable a l'oxigen, de manera que, quan tornen a entrar a l'aire, aquests tanquen les seves cavitats nasals i respiren a través d'aquesta pell, la qual presenta un sistema de vasos sanguinis molt proper a la superfície de la mateixa, que els permet, gràcies a això, absorbir l'oxigen de l'aire i el passa directament als seus pulmons, permetent-los així, respirar sota l'aigua sense cap complicació.