Conclusió

Així doncs, fins aquí ha arribat la nostra observació dels capgrossos en el seu hàbitat natural. Durant aquest treball, hem pogut conèixer, compartir i observar aquestes criatures tan interessants que son les granotes i, més en general, els amfibis; una experiència molt enriquidora per a nosaltres, sense cap mena de dubte.

Com a regne animal, creiem que el fet d'escollir els amfibis ha estat una magnifica elecció, ja què creiem que la observació d'un canvi tan gran pot resultar molt motivador per als infats al veure com l'animal que ells cuiden, es fa adult d'una manera tant evident. A més, aquest canvi donarà lloc, per força a tota una sèrie de preguntes molt potents per l'aprenentatge dels infants i per al nostre, ja que hem pogut descobrir que aquestes experiències ens ensenyen coses a tots per igual.

És cert, però, que el treball no ha sortit del tot com esperàvem, però fins i tot això ens ha obert una finestra per a realitzar altres observacions encara més interessants sobre les granotes i els seus hàbitats naturals, a més de permetre'ns entendre millor el seu cicle vital.

La nostra observació d'aquestes granotes ha arribat al seu final, ja que els capgrossos que nosaltres havíem començat observant s'han convertit, ja, en granotes que s'han anat de la font en busca d'altres hàbitats més adequats per a la seva nova etapa, però alhora han deixat nous capgrossos en la mateixa font que començaran el seu cicle vital tot just ara. Unes noves vides que tot just ara comencen i que, amb una mica de sort, altres alumnes en el futur podran gaudir amb una experència com la què nosaltres hem tingut.

Com respiren les granotes?  

Durant l'estudi dels anfibis, ens va sorgir una pregunta a l'hora esperable però també molt potent: com és que els capgrossos respiren en l'aigua, i les granotes poden respirar a l'exterior?

Amb aquesta qüestió, vam començar a plantejar-nos un petit debat en el que, van sorgir-nos una sèrie de preguntes molt interessants. Al principi, és cert que tots els membres del grup vàrem estar d'acord en què, si els capgrossos respiraven a l'aigua i les granotes a terra, havia de ser per el fet de què al principi tenen brànquies i d'adults, tenen pulmons.

Efectivament, els capgrossos neixen amb unes brànquies que, durant etapes posteriors de la seva fase larvària, es tanquen a l'interior i, eventualment, passen a ser pulmons en el cas de les granotes adultes, les quals presenten un sistema pulmonar força similar al dels éssers humans, respirant a través de les cavitats nasals que tenen.

El problema, però, va sorgir quan vam plantejar-nos el fet de si les granotes, com a adultes, també poden viure a l'aigua. Alguns deien que segur que no, ja que al crèixer, la granota havia perdut les brànquies de la seva etapa de capgros i, per tant, ja sol podia respirar a fora de l'aigua. Uns altres, però, defensaven el fet de que la granota no havia perdut les brànques com a tal, sinó que tan sols les havia substituït com a sistema de respiració principal, i que, per tant, podia "recuperar" la seva funcionalitat quan fos necessari.

Després de la pertinent investigació, però, vàrem trobar que cap de les dues postures estava totalment encertada, però alhora, ambdues tenien una petita part de raó. Les granotes, durant la seva etapa adulta, perden completament les seves brànquies i es queden amb els pulmons com a únic sistema de respiració. Tot i això, essent granotes encara poden respirar a l'aigua degut a la seva pell. Aparentment, les granotes tenen una pell permeable a l'oxigen, de manera que, quan tornen a entrar a l'aire, aquests tanquen les seves cavitats nasals i respiren a través d'aquesta pell, la qual presenta un sistema de vasos sanguinis molt proper a la  superfície de la mateixa, que els permet, gràcies a això, absorbir l'oxigen de l'aire i el passa directament als seus pulmons, permetent-los així, respirar sota l'aigua sense cap complicació.

Més males notícies i noves oportunitats

Tan sols un dels tres capgrossos inicials va arribar a l'estadi de granota, en el qual es va mantenir un temps, però que, al cap de poc, aquest ens va abandonar també: va desapareixer del seu terrari. Originalment, vam considerar que degut al petit tamany de la nostra granota, aquesta no seria capaç de saltar fins a fora de la peixera que li havíem preparat per els forats que li havíem deixat per a respirar. Com vam poder veure posteriorment a documentals i altres fonts que vàrem consultar, però, les granotes poden trepar per els vidres sense problemes, la qual cosa li hagués permès abandonar el seu medi artificial sense gaires complicacions. Això és el que, després de plantejar-nos diverses preguntes sobre què és el què devia haver passat i com és que la nostra granota ja no estava dintre del terrari ens vàrem plantejar com la opció més plausible per a explicar la seva desaparició. Així doncs, si aquest és el cas, esperem que la granota hagi pogut trobar el seu camí fins el parc de la "tamarita", en el qual hi viuen moltes de les seves companyes d'espècie.

Així doncs, tenint aquest espai tan a prop, hem decidit observar els capgrossos directament en el seu hàbitat natural, ja que considerem que serà una molt bona pràctica el poder practicar a observar un espai natural de cara a la nostra futura tasca com a docents dels infants que tinguem a classe.
Respecte aquest espai, però, hem decidit observar els capgrossos d'un dels espais tan sols, l'anomenada "font de les llàgrimes" per tal d'observar els capgrossos en un espai que, fins que no arrivin a la seva etapa de granotes, és completament independent dels altres del mateix parc.

Males notícies i preguntes interessants

Al poc temps de començar l'experiència ens hem trobat amb una mala notícia: dos dels capgrossos no van superar la primera etapa de la seva vida d'amfibi i es van morir abans de no arribar a ser granotes. Dins del grup van sorgir moltes preguntes sobre per què devia haver passat això: uns defenien que el problema és que no havíem posat prou menjat, altres deien que hauríem d'haver netejat l'aigua, altres deien que seria un problema més que de brutícia de temperatura i condició de l'aigua...
Després d'analitzar les possibles causes del problema, vam concloure que l'aigua de l'aixeta era el problema per als capgrossos, doncs aquesta no presenta les condicions més adequades per a reproduir el seu medi natural.

Això ens ha plantejat la pregunta de què passa amb els éssers vius un cop es moren?
Arran d'això vam començar a investigar sobre què passava amb els éssers vius un cop es morien i això ens va portar a parlar sobre la matèria orgànica en descomposició

La descomposició és el procés pel qual la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria. La putrefacció fa ua referència concreta a la proliferació microbiana dins d'un cos.

El procés de descomposició és essencial per reciclar la matèria que és finita i ocupa espai físic. Els cossos dels organismes vius comencen a descomposar-se poc després de la seva mort. Malgrat que dos organismes no es descomposaran de la mateixa manera, tots experimenten un procés molt similar

Així doncs, amb aquest vídeo  podem "apreciar" l'acció dels microorganismes que participen en el procés de descomposició, els quals van "simplificant" l'estadi en què es troba la matèria i produeixen gas en el procés.
Això és important també, perquè aquesta matèria simple esdevé en alguns casos una font d'alimentació per a alguns éssers vius, com és el cas dels capgrossos, que utilitzen aquestes restes de matèria que es troben a l'aigua com una font d'alimentació

Que menjen les granotes i com ho podem aconseguir?

Per fi ja tenim els capgrossos i ara toca cuidar-los. En primer lloc hem de solucionar el tema de l'alimentació. Mengen el mateix els capgrossos i les granotes?

Si bé sembla evident que l'alimentació no serà exactament la mateixa, degut a que un viu a l'aigua i l'altre fora de la mateixa, el què ens va sorgir com a dubte va ser, per un costat com és que un capgròs, més enllà de per el seu tamany, pugui menjar insectes, com ja sabem que ho fan, i els capgrossos no, i per l'altre costat, si els capgrossos realment necessiten una alimentació específica.

Sobre aquesta segona qüestió, alguns defensaven el fet de què els capgrossos devien de menjar la matèria orgànica de l'aigua i res més, altres, deien que del què s'alimentaven no era pas de matèria orgànica simplement, sinó de petits éssers vius habitants de l'aigua com ara el plàncton, possiblement majoritàriament d'origen vegetal, i un últim grup, defensava que havien de poder menjar alguna mena d'aliment més semblant al de la seva etapa adulta, com ara petits insectes que caiguessin a l'aigua, etc. Això, per tant, ens plantejava el dubte de si amb el simple fet de proveïrlo amb l'aigua adequada, el capgros ja podria alimentar-se sense cap mena de problema, o si, per l'altre banda, havíem de buscar-li nosaltres mateixos l'aliment en alguna tenda d'animals o similar.

Després de una petita investigació, però, trobem que, tal i com defensava una petita part del grup, els capgrossos son efectivament animals herbívors principals, i s'alimenten principalment de les restes de plantes que queden a l'aigua, sent la seva principal font d'aliment a la naturalesa la substància verda que es queda típicament adherida a les roques i les pedres, la qual poden extreure amb unes petites dents que posseeixen. Tot i això, sembla que els capgrossos tenen l'aparell digestiu ja preparat per a alimentar-se com a omnívors des del seu primer estadi, alimentant-se de petits animals si no tenen cap altre recurs i, en cassos molt extrems, recurrent fins i tot al canivalisme.

L

http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/amfibis/alimentacio.htm

Preguntes inicials sobre les granotes

Abans de poder començar aquest treball, primer hem de preguntar-nos i arribar a una conclusió sobre quines condicions són les més adequades per a poder cuidar els nostres tres capgrossos i evitar qualsevol incident que pugui ocorrer. 

Respecte l'habitatge, ens preguntavem com el podriem obtenir o construir. Un de nosaltres va proposar observar-los des del seu habitatge natural per poder veure com s'adaptaven al medi, un altre va creure més convenient que el seu nou habitatge fos un aquari adaptat on cada cert temps canviariem l'aigua per evitar que s'embrutes excessivament i, per últim, una altra opció era crear un aquari on cada semana se'n faria carréc una persona.

Respecte l'alimentació, va sorgir el dubte de si els capgrossos menjaven el mateix que les granotes o si la seva alimentació canviava. La resposta inicial va ser que si, que els capgrossos i les granotes no compartien el mateix aliment, però aleshores, que menja cadascú? Una possibilitat que va sorgir era que els capgrossos al ser tant petits s'alimentaven exclusivament del plàncton de l'aigua que habitava i que un cop eren granotes el seu aliment eren insectes. Una altra opció era que les granotes es podien alimentar tant de plàncton com d'insectes.

Mentre sorgien aquestes preguntes en va sorgir una de molt interessant: Quines són les diferències anatómiques entre un capgrós i una granota? Aquestes diferencies les comparteixen tots els amfíbis? Respiren de la mateixa manera? La nostra investigació i el nostre procés de recerca només ha fet que començar

L'inici i la intencionalitat d'aquest bloc

Molt bones a tots els nostres lectors, som el subgrup 5B del grup M del grau de Magisteri Educació Primària de la URL, nosaltres som:

Javier Castet Delaurens                                  

Gregorio Hidalgo Raya

Enric Mitats Pachón                                       

Joel Planas Orpi

Jaume Tejero Ambrosio                                  

Carles Valbuena Marcos

En aquest bloc volem compartir tot el procés d'observació realitzat a partir del treball "éssers vius", proposat des de l'assignatura d'Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals. Ens dedicarem a observar el comportament d'un grup de capgrossos, així com la convivència que es donarà entre aquests éssers vius i les diferències que podrem anar observant entre ells.

La intenció principal, per tant, serà veure quina és la diferència principal entre aquests amfibis, quina és la seva evolució, quins canvis experimenten, que en podem aprendre d'ells, quines semblances i quines diferències comparteixen amb els altres amfibis.

Per a preparar-nos per aquesta observació hem preparat un medi de la següent manera:

Primer hem triat la peixera més adient per a la realització del treball entre les que havien al laboratori de ciències. Tot seguit, hem buidat la peixera de pedres i l'hem netejat completament amb aigua i una esponja, però sense utilitzar sabó. Seguidament hem col·locat unes quantes pedres grosses apilades per a què els capgrossos puguin sortir un cop es tornin granotes.

A continuació, hem tapat la peixera amb un vidre i l'hem posat al lloc més adient de la classe per tal de facilitar l'observació, i un cop col·locada, l'hem omplert amb l'aigua del riu on estaven les granotes.

Finalment, hem omplert una ampolla d'aigua de l'aixeta que hem deixat oberta per tal que se'n vagi el clor de la mateixa i així poder canviar l'aigua als peixos quan ens sigui necessari.

Esperem que els capgrossos ens donin molt material del què poder parlar i fer-nos preguntes sobre la seva interacció amb el medi. Cada setmana tindreu una nova entrada sobre el que hem anat observant.